Dependència emocional

Les relacions de parella es van construïnt al llarg dels anys i de la convivència, sovint la manera en que es construeix aquesta relació comporta patiment en un membre de la parella quan es molt depenent de l'altra, quan la persona se sent insegura, feble, amb baixa autoestima, i diposita en l'altra la seva raó de ser, o senzillament depèn emocionalment de l'altra de manera excesiva, comportará un problema o dificultats mes tard o mes d'hora en la salut de la relació; sobretot quan:

• La relació es insatisfactoria i la persona menys depenent decideix posar fi a la relació. Això serà viscut com una cosa terrible per la persona depenent, no sabrà que fer amb la seva vida, es veurà incompetent per sortir-se d'aquesta crisis
• La persona depenent, agobia o asfixia la autonomia o independència de l'altra, que es veu mes com un cuidador que no pas com una parella en relació d'igualtat
• Tots en som d'alguna manera depenents dels altres, també a nivell emocional, ja que el ser humà no pot autosatisfer per si sol totes les necessitats de la vida, necessitem dels altres, companya, confort, estimació, sexe,.... dependre de l'altra no es pas un problema, el problema es dependre excessivament, fins a límits que es perd la individualitat

Per això es bo en les convivències cultivar els espais d'autonomia, llibertat individual, tenir espais propis on desenvolupar-se, les relacions esdevenen així mes igualitàries i mes complertes ( les persones depenents, son poc atractives)

Al llarg dels anys s'ha confós la excessiva dependència emocional com un senyal d'estimació, de gran amor romàntic, i potser durant els primers anys de convivència no s'ha vist com un problema en la parella.

ENLACES A DOCUMENTOS DE CONSULTA

Enamoramiento, amor y dependencia emocional